By Jú
(De Júlia)
D’aquelles persones que no saben estar quietes,
que exploren, que busquen,
que ballen, pinten, creen.
I així neix VIRA.
Un espai on les històries es poden vestir.
On les emocions troben tela.
On la roba no tapa, sinó que parla.
Per a mi, vestir mai ha estat només vestir.
És representar-te.
És atrevir-te.
És dir sense paraules qui ets.
I si algun dia algú es reconeix en una peça de Vira,
llavors tot això ja té sentit.
—
Del llatí, virare
(girar, canviar de direcció)
—
Una resposta al vestir automàtic i repetit.
Mirar una peça de segona mà i veure-hi possibilitat.
Canviar el rumb.
Fer-la nova sense fabricar-ne una altra.